La tarda era perfecta. El sol brillava suaument sobre el nostre petit parad\u00eds, i l’aire estava impregnat de tranquil\u00b7litat. De quan Manuela em salvo la vida a MasTorrencito <\/p>\n\n
Javier, el meu amic de Salamanca, estava assegut en una de les cadires del jard\u00ed, sostenint una copa de vi negre i observant els animals que ens acompanyaven.<\/p>\n\n
La Manuela, com sempre, estava estirada als meus peus, tranquil\u00b7la per\u00f2 atenta, amb aquella mirada que sempre semblava dir m\u00e9s del que les paraules podrien expressar. En Maties, el meu altre gos, estava una mica m\u00e9s enll\u00e0, olorant l’aire. I els dos gats, la Martina i el Bandido, reposaven a certa dist\u00e0ncia. La Martina, delicada i reservada, mirava tot amb menyspreu des d’una branca baixa d’un arbre. Bandido, en canvi, ocupava una cadira sencera amb els seus m\u00e9s de vuit quilos de pura desvergonyiment i confian\u00e7a. <\/p>\n \u2014Saps qu\u00e8? \u2014va dir Javier, assenyalant Bandido\u2014. Aquest gat \u00e9s m\u00e9s gran que alguns gossos que he vist. <\/p>\n\n \u2014I no et pensis que es mou poc! Bandido pot enfilar-se, ca\u00e7ar i, quan vol, fastiguejar com el millor \u2014vaig respondre rient. <\/p>\n\n Javier es va tirar enrere, aixecant la copa. Manuela va aixecar el cap en escoltar el seu nom, movent lleugerament la cua.<\/p>\n\n \u2014Manuela \u00e9s especial, Javier. Ho ha demostrat tantes vegades que de vegades penso que no \u00e9s nom\u00e9s un gos. \u00c9s com si sab\u00e9s m\u00e9s del que deixa veure. <\/p>\n\n Li vaig explicar a Javier la hist\u00f2ria de la fam\u00edlia que va venir a casa nostra buscant una soluci\u00f3 per a la por irracional del fill cap als gossos. El nen, un petit d’uns vuit anys, tenia un temor que semblava paralitzar-lo cada cop que veia un animal. Per\u00f2 com m\u00e9s tard descobrir\u00edem, el problema no era nom\u00e9s del nen: la mare tamb\u00e9 tenia un p\u00e0nic descomunal. <\/p>\n\n \u2014El primer dia va ser un desastre, Javier. La mare no feia res m\u00e9s que tremolar, i aix\u00f2 nom\u00e9s empitjorava la situaci\u00f3 del nen. Manuela ho va entendre tot des del principi. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 va fer? \u2014va preguntar Javier, intrigat. <\/p>\n\n \u2014Primer, res. Nom\u00e9s es va asseure a certa dist\u00e0ncia, sense moure’s. Per\u00f2 la seva postura era relaxada, tranquil\u00b7la. De mica en mica, el nen va comen\u00e7ar a mirar-la. Aleshores Manuela va fer un petit pas, i despr\u00e9s un altre, sempre a poc a poc. <\/p>\n\n Javier va mirar Manuela, fascinat.<\/p>\n\n \u2014I va funcionar?<\/p>\n\n \u2014I tant que va funcionar. Al cap d’una hora, el nen ja l’acaronava. Per\u00f2 el m\u00e9s incre\u00efble va ser la mare. En veure el seu fill tranquil, va comen\u00e7ar a relaxar-se tamb\u00e9. Al final del cap de setmana, tots dos passejaven pel jard\u00ed com si mai no haguessin tingut por. <\/p>\n\n En aquell moment, la Martina, des del seu arbre, va deixar escapar un lleu miol, com si volgu\u00e9s recordar-nos que tamb\u00e9 hi era.<\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, Martina, tu tamb\u00e9 ets important \u2014vaig dir, rient\u2014. Per\u00f2 aquesta hist\u00f2ria \u00e9s de Manuela. <\/p>\n\n \u2014I qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que et va salvar la vida? \u2014va preguntar el Javier, amb una cella aixecada. <\/p>\n\n \u2014Ah, aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria preferida. Si no hagu\u00e9s estat per Manuela, avui no estaria aqu\u00ed, o estaria en una cadira de rodes. <\/p>\n\n Li vaig explicar com, al comen\u00e7ament de la nostra aventura en aquesta casa, el jard\u00ed era un caos. No hi havia camins, tot era fang i mala herba, i els arbres secs eren un perill. Un d’aquells arbres, un monstre de m\u00e9s de cinc metres d’al\u00e7ada, era massa a prop de la casa. <\/p>\n\n \u2014I tu, amb la teva poca experi\u00e8ncia, vas decidir tallar-ho? \u2014va dir el Javier, somrient. <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, perqu\u00e8 s\u00f3c un valent\u2026 o un idiota. El cas \u00e9s que el vaig tallar amb una serra mec\u00e0nica que vaig aprendre a fer servir gr\u00e0cies a YouTube. L’arbre va caure i vaig comen\u00e7ar a trossejar-lo. Per\u00f2 quedava el tronc principal, una bestiola enorme que pesava m\u00e9s que Bandido despr\u00e9s de dinar. <\/p>\n\n \u2014Escolta, que t’escolto \u2014vaig dir, mirant el gat gros que ara llepava mandrosament una de les potes.<\/p>\n\n Javier va riure.<\/p>\n\n \u2014Aleshores, qu\u00e8 va passar?<\/p>\n\n \u2014Vaig intentar moure’l amb una palanca. En algun moment, el meu peu es va quedar atrapat i el tronc em va tirar a terra. Va passar per sobre de les cames i va quedar detingut a la meva rabadilla. <\/p>\n\n \u2014Mare meva! Estaves sol? <\/p>\n\n \u2014S\u00ed. el meu Ex era a Girona, i no hi havia clients. Nom\u00e9s hi havia Manuela, Mat\u00edas, i els gats, que, per descomptat, no van fer res \u00fatil. <\/p>\n\n \u2014I Manuela?<\/p>\n\n \u2014Manuela es va acostar immediatament. Tot just podia parlar, per\u00f2 li vaig dir: \u00abVa, busca ajuda, si us plau\u00bb. No s\u00e9 com ho va entendre, per\u00f2 va sortir corrent. <\/p>\n\n Deu minuts despr\u00e9s, va apar\u00e8ixer amb el Pere, el meu ve\u00ed.<\/p>\n\n \u2014I com va saber Manuela on buscar ajuda? \u2014va preguntar Javier, bocabadat. <\/p>\n\n \u2014No en tinc ni idea. En Pere em va dir que ella va arribar a casa bordant com a boja, va entrar fins a la cuina i no va parar fins que la va seguir. <\/p>\n\n \u2014I si la Manuela hagu\u00e9s anat a casa dels ve\u00efns antip\u00e0tics? \u2014va preguntar el Javier, divertit. <\/p>\n\n \u2014Ah, aquests. Si hagu\u00e9s anat all\u00e0, haurien tancat la porta. Per sort, la Manuela no \u00e9s tonta. Sap perfectament a qui acudir. <\/p>\n\n Bandido va deixar escapar un ronc des de la seva cadira, com si volgu\u00e9s afegir alguna cosa.<\/p>\n\n \u2014I despr\u00e9s hi ha Bandido, el que sembla un guardaespatlles per\u00f2 que nom\u00e9s es mou quan es tracta de menjar.<\/p>\n\n \u2014Escolta! No critiquis el gat, que amb aquests vuit quilos segur que espanta qualsevol que intenti entrar a casa teva. <\/p>\n\n Tots dos riem.<\/p>\n\n La nit ja havia caigut, i el cel era ple d’estrelles. Javier i jo ens vam quedar en silenci per un moment, cadascun sumit en els seus pensaments. Manuela, com sempre, estava als meus peus, mentre Mat\u00edas descansava a poca dist\u00e0ncia i els gats seguien amb la seva rutina de migdiada interminable. <\/p>\n\n \u2014Saps, Javier, de tots els gossos que he tingut, i n’he tingut uns quants, Manuela \u00e9s \u00fanica.<\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 sembla. No \u00e9s nom\u00e9s un animal. \u00c9s m\u00e9s com\u2026 una persona. <\/p>\n\n \u2014Exacte. I no s\u00e9 com explicar-ho, per\u00f2 sento que ha arribat a la meva vida amb un prop\u00f2sit. <\/p>\n\n Javier va al\u00e7ar la copa.<\/p>\n\n \u2014Per Manuela, la gossa m\u00e9s llesta que he conegut.<\/p>\n\n \u2014Per Manuela \u2014vaig dir, xocant la meva copa amb la seva.<\/p>\n\n Manuela va aixecar el cap, movent la cua, com si sab\u00e9s que tot aix\u00f2, al final, era la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n\n COMPARTIR-LO a les teves xarxes AMB ELS TEUS AMICS, Please\u2026..!!!!!!!<\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escena 1: La reuni\u00f3 al jard\u00ed . La tarda era perfecta. El sol brillava suaument sobre el nostre petit parad\u00eds, i l’aire estava impregnat de tranquil\u00b7litat. De quan Manuela em salvo la vida a MasTorrencito Javier, el meu amic de Salamanca, estava assegut en una de les cadires del jard\u00ed, sostenint una copa de vi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2461,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,42,56],"class_list":["post-2470","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismoconmascotas","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/tronco1.jpg\")
<\/figure>\n
\u2014A veure, explica’m, que ja veig que cadascun dels teus animals t\u00e9 una hist\u00f2ria. Per\u00f2 vull saber m\u00e9s de Manuela, la famosa gossa llesta. <\/p>\n\nEscena 2: El nen, la mare i la m\u00e0gia de Manuela<\/em><\/h4>\n\n
\n\nEscena 3: El dia de l’arbre<\/em> . De quan Manuela em salvo la vida a MasTorrencito<\/h4>\n\n
Escena 4: Els ve\u00efns i Bandido, el vigilant<\/em> . De quan Manuela em salvo la vida a MasTorrencito<\/h4>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/tronco2.jpg\")
<\/figure>\nEscena 5: Reflexi\u00f3 sota les estrelles<\/em> . De quan Manuela em salvo la vida a MasTorrencito<\/h4>\n\n
\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n\n