Despr\u00e9s del petit incident amb les caixes i el \u201cmarcat territorial\u201d de Marcos, semblava que tot havia quedat resolt. Ning\u00fa se’n va adonar, ning\u00fa va comentar res, i els homes de negre van acabar la seva ronda per la finca, portant les caixes a les habitacions. Un petit problema menys,<\/em> vaig pensar. <\/p>\n\n Estava a la cuina, tranquil, assaborint el silenci que havia deixat l’avan\u00e7ada de seguretat, quan de sobte vaig sentir un soroll estrany.<\/p>\n\n \u00abCH-CH-CH-CH-CH\u2026\u00bb<\/strong><\/p>\n\n Era un so repetitiu, mec\u00e0nic, que cada cop es feia m\u00e9s fort. Vaig treure el cap a la finestra, per\u00f2 no vaig veure res. Tot i aix\u00f2, el soroll no cessava. M\u00e9s aviat semblava acostar-s’hi. <\/p>\n\n \u00abQu\u00e8 dimonis \u00e9s aix\u00f2?\u00bb<\/strong><\/p>\n\n I llavors ho vaig veure: un helic\u00f2pter, enorme, volant tan baix que gaireb\u00e9 podia tocar la teulada de la masia. Va passar brunzint per sobre del meu cap i es va dirigir al camp contigu, on finalment va aterrar. <\/p>\n\n Havia vist moltes coses a la meva vida a M\u00e1s Torrencito, per\u00f2 res com all\u00f2. L’helic\u00f2pter que havia aterrat al camp ve\u00ed seguia ocupant la meva ment. Quatre homes armats havien baixat amb moviments perfectament coordinats, formant un passad\u00eds i vigilant cada rac\u00f3 com si estiguessin en territori enemic. <\/p>\n\n El rugit de motors va interrompre el silenci del camp. Dos Mercedes G avan\u00e7aven a tota velocitat pel sembrat. El meu instint em deia que m’havia d’allunyar, per\u00f2 la curiositat em va mantenir al meu lloc, observant. Les camionetes van flanquejar l’helic\u00f2pter, i en van sortir quatre homes m\u00e9s vestits amb ulleres fosques i armes autom\u00e0tiques. <\/p>\n\n La situaci\u00f3 era surrealista. Un home i una dona van baixar de l’helic\u00f2pter amb una eleg\u00e0ncia que no corresponia al caos al seu voltant. Els homes armats els van escortar fins a la terrassa del mas, mentre jo, des de la cuina, els observava amb el cor bategant-me a la gola. <\/p>\n\n Un dels homes de negre em va fer un senyal perqu\u00e8 baix\u00e9s. Vaig empassar saliva, deixant el m\u00f2bil sobre la taula. <\/p>\n\n – Miquel, et presento Isaac Rabin i la seva dona.<\/strong><\/p>\n\n Per un moment les paraules no sortien. – Parlo una mica d’espanyol. Gr\u00e0cies per acollir-nos, <\/strong> va dir amb un somriure que transmetia amabilitat i respecte.<\/p>\n\n – Gr\u00e0cies a vosaltres,<\/strong> vaig respondre, encara sense comprendre del tot com havia arribat a aquell moment.<\/p>\n\n L’home de negre em va demanar que els mostr\u00e9s la casa. Aix\u00ed que, amb Manuela i Marcos al meu costat, vaig acompanyar l’il\u00b7lustre visitant i la seva dona pels racons de M\u00e1s Torrencito. La senyora Rabin no va poder resistir-se a l’encant de Marcos, que coixejava lleument, i es va ajupir per acariciar-lo amb tendresa. Marc, feli\u00e7, movia la cua com si aquell gest fos la recompensa m\u00e9s gran del dia. <\/p>\n\n Quan acabem el recorregut, tornem a la terrassa. Rabin es va asseure i em va trucar des de baix. Vaig assentir i vaig anar a buscar una cervesa al bar. En servir-la, em va convidar a seure. – \u00c9s clar, \u00e9s clar,<\/strong> vaig respondre, servint-me’n una per acompanyar-ho.<\/p>\n\n La conversa flu\u00efa amb sorprenent naturalitat. De sobte, un dels homes de negre es va acostar i li va xiuxiuejar alguna cosa a l’orella. Rabin va assentir i es va girar cap a mi. – Per descomptat, cap problema.<\/strong><\/p>\n\n Minuts despr\u00e9s, tres furgonetes Vito i tres Mercedes G van baixar pel cam\u00ed de grava. Van baixar m\u00e9s homes de negre, repetint la mateixa formaci\u00f3 met\u00f2dica. toga: Yasser Arafat.<\/strong> <\/p>\n\n Rabin es va aixecar per rebre Arafat. Els dos homes es van estr\u00e8nyer la m\u00e0 amb una cordialitat que em va deixar perplex. Malgrat tot el que havia llegit i escoltat a les not\u00edcies, hi eren dues figures hist\u00f2riques, reunides a casa meva, compartint un moment d’aparent pau. <\/p>\n\n Els cuiners que havien portat van comen\u00e7ar a preparar el sopar. En q\u00fcesti\u00f3 de minuts, l’aroma d’esp\u00e8cies, herbes fresques i rostits va omplir l’aire. Tot l?equip treballava en silenci, amb una precisi\u00f3 impecable. Quan el sopar va estar a punt, la taula a la terrassa llu\u00efa com una cosa treta d’una revista: impecable, elegant, per\u00f2 sense pretensions. <\/p>\n\n Rabin, Arafat, les seves esposes, i part de l’equip de seguretat van sopar sota el cel estavellat. Jo observava des d’una dist\u00e0ncia prudent, assegurant-me que tot estigu\u00e9s en ordre. Mentrestant, Manuela i Marcos es movien entre les cadires, guanyant-se car\u00edcies i algun tros de menjar. <\/p>\n\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed, la calma havia tornat. Els homes de negre continuaven vigilant, per\u00f2 l’ambient era m\u00e9s relaxat. Despr\u00e9s d’esmorzar, Rabin i Arafat van sortir a passejar junts pels jardins. Les dues esposes els van acompanyar al principi, per\u00f2 aviat es van quedar enrere, fascinades amb els gossos. <\/p>\n\n Marcos, amb el seu coixeig caracter\u00edstic, i Manuela, sempre curiosa, es van convertir en el centre d’atenci\u00f3. Les senyores els llan\u00e7aven pals, els acariciaven, i parlaven entre elles amb una calidesa que semblava transcendir idiomes i difer\u00e8ncies. <\/p>\n\n A l’hora de dinar, els dos l\u00edders van tornar, xerrant animadament. El menjar va ser un altre espectacle: una barreja de plats tradicionals que reflectien les cultures de tots dos. Hi havia alguna cosa m\u00e0gica en aquella escena, com compartien rialles i converses mentre els seus equips es relaxaven una mica, gaudint de l’hospitalitat de M\u00e1s Torrencito. <\/p>\n\n Quan va arribar la tarda i els helic\u00f2pters i vehicles es van emportar tots els visitants, em vaig quedar a la terrassa amb Manuela i Marcos. La masia va tornar a ser el que sempre havia estat: un refugi de pau al mig de la natura. <\/p>\n\n Mentre observava el capvespre, no podia deixar de pensar en all\u00f2 que acabava de passar. Dos homes que, en teoria, estaven en costats oposats, havien trobat un espai per a l’enteniment. , havien demostrat que el di\u00e0leg era possible. <\/p>\n\n Potser, vaig pensar, els conflictes del m\u00f3n no eren res m\u00e9s que q\u00fcestions de territori i poder. Com els gossos que borren al principi, per\u00f2 que al final acaben jugant junts. <\/p>\n\n En aquell moment, Marcos es va acostar, va recolzar el seu cap a la cama, i Manuela va moure la cua alegrement. \u00abSi ells es poden entendre,\u00bb<\/em> em vaig dir, \u00abper qu\u00e8 no nosaltres?\u00bb<\/em><\/p>\n\n I aix\u00ed va acabar un dels dies m\u00e9s surrealistes de la meva vida, amb una pau renovada a M\u00e1s Torrencito, i la certesa que, quan es vol, tota entesa \u00e9s possible.<\/p>\n\n FINAL<\/strong><\/p>\n\n <\/p>\n\n COMPARTIR-LO AMB ELS TEUS AMICS…..!!!!!!!<\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Un Problema Menys\u2026 O Aix\u00f2 Vaig pensar Despr\u00e9s del petit incident amb les caixes i el \u201cmarcat territorial\u201d de Marcos, semblava que tot havia quedat resolt. Ning\u00fa se’n va adonar, ning\u00fa va comentar res, i els homes de negre van acabar la seva ronda per la finca, portant les caixes a les habitacions. Un petit […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2431,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[55,57,42,56],"class_list":["post-2440","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-turismoconmascotas","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n
\n\nL’Helic\u00f2pter i els Refor\u00e7os<\/strong><\/h3>\n
![\"Una](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/viitantes3.jpg\")
<\/figure>\n
\n\nLa Trobada a la Terrassa<\/strong> . La Misteri\u00f3s Trobada a MasTorrencito: <\/h3>\n\n
– Encantat…<\/strong> – vaig aconseguir murmurar, mentre estrenyia la m\u00e0 de l’exprimer ministre israeli\u00e0.<\/p>\n\n
\n\nLa Sorpresa d’Arafat<\/strong><\/h3>\n\n
– Miquel, podries servir-me una cervesa ben freda?<\/strong><\/p>\n\n
– No prens alguna cosa?<\/strong><\/p>\n\n
– Quin lloc tan bonic i tranquil que tens,<\/strong> va comentar Rabin.
– Sol ser-ho, excepte quan v\u00e9nen helic\u00f2pters,<\/strong> vaig fer broma, provocant el seu riure.<\/p>\n\n
– Ara ve un amic amb qui hem de xerrar, ok?<\/strong><\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/visitantes4-1024x585.jpg\")
<\/figure>\n
\n\nL’entesa a la mesa<\/strong> . La Misteri\u00f3s Trobada a MasTorrencito: <\/h3>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/vistantes4-1024x585.jpg\")
<\/figure>\n
\n\nEl Mat\u00ed Tranquil<\/strong><\/h3>\n\n
\n\nReflexi\u00f3 Final<\/strong><\/h3>\n\n
\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"