Em vaig quedar mut durant uns segons. – S\u00ed, lequip de seguretat. Seran quatre persones. Faran torns de 12 hores. <\/strong><\/p>\n\n Torns de 12 hores\u2026<\/em> Vaig pensar que aix\u00f2 era m\u00e9s del que s’havia imaginat. Per\u00f2 b\u00e9, qu\u00e8 faria? Mentre ells s’encarreguessin de la seva, no veia motius per preocupar-me\u2026 encara. <\/p>\n El dia va arribar. A les nou en punt, el silenci va ser trencat pel soroll de motors potents. Vaig mirar per la finestra i no podia creure el que veia: dues furgonetes Mercedes Vito i un tot terreny Mercedes G negres, amb vidres tintats i sense matr\u00edcula. Tot semblava tret d’una pel\u00b7l\u00edcula. <\/p>\n\n Dels vehicles van baixar diverses figures imponents. Homes alts, corpulents, vestits de negre, amb ulleres fosques i una actitud que nom\u00e9s es pot descriure com a professionalment intimidant. Si haguessis vist la cara que se’ns va quedar a Manuela ia mi\u2026 Semblaven armaris encastats, per\u00f2 amb corbates. <\/p>\n\n Un es va acostar amb passos ferms. Vaig haver d’esfor\u00e7ar-me per articular una resposta. Els vaig mostrar la casa, com havia fet tantes vegades abans, per\u00f2 aquesta vegada la situaci\u00f3 era completament diferent. Mentre els explicava on era cada cosa, un d’ells, sense dir res, es va tocar l’orella i va comen\u00e7ar a parlar en un idioma que ni tan sols vaig recon\u00e8ixer. Per un moment semblava una escena treta directament d’un thriller internacional. <\/p>\n\n El l\u00edder del grup em va mirar seriosament. Vaig assentir, per\u00f2 abans que pogu\u00e9s dir alguna cosa m\u00e9s, el walkie-talkie de l’home va comen\u00e7ar a emetre un so greu. Es va tornar a tocar l’orella i va escoltar atentament. Despr\u00e9s, em va fer un gest perqu\u00e8 el segu\u00eds. <\/p>\n\n – Qu\u00e8 passa?<\/strong> – vaig preguntar, nervi\u00f3s.<\/p>\n\n – V\u00e9nen els de Seguretat Nacional del CNI per demanar documentacions.<\/strong><\/p>\n\n Els meus ulls es van obrir com a plats. Abans que pogu\u00e9s processar el que estava passant, un cotxe negre, un Mercedes de luxe, va apar\u00e8ixer al cam\u00ed El xofer va baixar, va obrir la porta del darrere, i en va sortir un home alt, amb barba imponent, vestit amb un vestit que semblava valer m\u00e9s que el meu cotxe. <\/p>\n\n El l\u00edder dels \u00abarmaris\u00bb s’hi va acostar. Es van saludar amb una encaixada de mans ferma, van intercanviar unes paraules que no vaig poder escoltar, i despr\u00e9s l’home de la barba va tornar al cotxe i va desapar\u00e8ixer per on havia arribat. <\/p>\n\n El de seguretat va tornar cap a mi, tan tranquil com si no hagu\u00e9s passat res. Cortesia. \u00c9s clar. Jo no entenia res, ni carall, per\u00f2 estava clar que estava enmig d’una cosa molt m\u00e9s gran del que m’imaginava. Mentrestant, Manuela em mirava amb aquesta expressi\u00f3 que nom\u00e9s els gossos tenen quan saben que alguna cosa rara est\u00e0 passant. <\/p>\n\n Abans que em pogu\u00e9s recuperar, l’equip de seguretat va obrir les portes de les furgonetes i van comen\u00e7ar a baixar maletons i caixes met\u00e0l\u00b7liques. Eren enormes, com d’acer refor\u00e7at, i amb panys electr\u00f2nics. <\/p>\n\n Un es va girar cap a mi. Despr\u00e9s de pensar-ho, vaig respondre: Els vaig mostrar la cuina d’estiu i el bar petit que l’acompanyava. El l\u00edder va mirar al seu voltant amb un aire gaireb\u00e9 amist\u00f3s. Vaig arronsar les espatlles. Ell va somriure lleugerament. – Doncs s\u00ed, la veritat \u00e9s que s\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n Van acomodar les caixes a la cuina d’estiu, per\u00f2 abans de sortir, alguna cosa va cridar la meva atenci\u00f3. Les caixes tenien etiquetes amb codis i segells oficials. No sabia qu\u00e8 contenien, per\u00f2 la meva curiositat em comen\u00e7ava a devorar per dins. <\/p>\n\n Quan se’n van anar a fer una volta per la finca, em vaig quedar sol amb les caixes. I \u00e9s clar, la meva ment va comen\u00e7ar a divagar. Qu\u00e8 tindran aquestes caixes?<\/em><\/p>\n\n En una arrencada d’imaginaci\u00f3, vaig trucar a Manuela. La Golden es va acostar obedientment, va ensumar una de les caixes, i no va fer res. \u00abB\u00e9\u00bb,<\/em> vaig pensar, \u00abalmenys no s\u00f3n explosius\u2026 o aix\u00f2 espero.\u00bb<\/em><\/p>\n\n Per\u00f2 llavors va arribar D. Marcos, un altre dels meus gossos, i abans que pogu\u00e9s aturar-lo, va aixecar la pota i\u2026 va pixar una de les caixes!<\/p>\n\n – NOOOOO!<\/strong><\/p>\n\n Gaireb\u00e9 em fa un infart. Vaig agafar el pal de fregar i vaig netejar tot r\u00e0pidament, resant perqu\u00e8 ning\u00fa se n’adon\u00e9s. Vaig tancar la porta de la cuina d’estiu i me’n vaig anar a refugiar-me a la casa principal, mirant de calmar-me. La Manuela em seguia, com si sab\u00e9s que el caos no havia fet m\u00e9s que comen\u00e7ar. <\/p>\n\n Continuar\u00e0\u2026<\/strong><\/p>\n\n \u00bf Qu\u00e8 contenen les misterioses caixes? Qu\u00e8 significa tot aquest desplegament de seguretat? I per qu\u00e8 el CNI est\u00e0 interessat en el que passa a M\u00e1s Torrencito? <\/p>\n\n Dem\u00e0 en sabr\u00e0s m\u00e9s. \ud83d\ude0a<\/p>\n\n <\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Tot semblava haver quedat a l’oblit. La parella peculiar havia marxat fa setmanes, i la vida a M\u00e1s Torrencito havia tornat a la seva normalitat habitual: els gossos jugant pel camp, el silenci interromput nom\u00e9s pel cant dels ocells, i Manuela seguint-me fidelment a cada pas. Per\u00f2, com sol passar, la calma no dura mai […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2420,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2426","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
– Com diu?<\/strong><\/p>\n\n![\"La](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/visita2.jpg\")
<\/figure>\n
\n\nArriben els \u00abArmaris\u00bb<\/strong><\/h3>\n\n
– Bon dia. Som el comit\u00e8 de seguretat. <\/strong><\/p>\n\n
– Ah\u2026 s\u00ed, \u00e9s clar. Benvinguts. <\/strong><\/p>\n\n
\n\nLa Inspecci\u00f3 del Per\u00edmetre<\/strong><\/h3>\n\n
– Ara que coneixem les instal\u00b7lacions, farem una volta pel per\u00edmetre.<\/strong><\/p>\n\n
– \u00bf El CNI? Aqu\u00ed? <\/strong><\/p>\n\n
– Simple cortesia.<\/strong><\/p>\n\n
\n\nLa Curiositat i les Caixes de Metall<\/strong><\/h3>\n\n
– On podem deixar aquestes caixes?<\/strong><\/p>\n\n
– Doncs… aqu\u00ed a la cuina d’estiu. Aqu\u00ed no es veuen i no molesten. <\/strong><\/p>\n\n
– Aqu\u00ed\u2026 tu no vius gens malament, oi?<\/strong><\/p>\n\n
– No em queixo.<\/strong><\/p>\n\n
– Es respira molta pau i tranquil\u00b7litat.<\/strong><\/p>\n\n
\n\nLa Temptaci\u00f3 i la Lliscament de Manuela<\/strong><\/h3>\n\n
– Manu, vine! Fa olor, olor\u2026 <\/strong><\/p>\n\n
\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"