Des de fora, la vida de Maria semblava perfecta. Tenia una feina estable i ben remunerada, un nuvi atent i afectu\u00f3s, amics que la buscaven sempre per compartir plans i una fam\u00edlia que l’adorava. Per\u00f2 all\u00f2 que els altres veien com una vida plena, per a ella s’havia convertit en una pres\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Ning\u00fa entenia el que li passava, ni tan sols ella mateixa, quan el silenci omplia el seu apartament, sentia que aquest buit creixia, un forat fosc que no podia omplir amb res. el m\u00e9s incomprensible era que estava envoltada de gent que la volia<\/strong> . i la cura \u00e9s m\u00e9s devastador que estar completament a\u00efllada<\/strong> . Perqu\u00e8 en aquesta solitud acompanyada, el que dol no \u00e9s la manca de companyia, sin\u00f3 la incapacitat de connectar. <\/p>\n\n\n\n Maria no podia explicar-ho, per\u00f2 sentia que alguna cosa dins ella estava trencada. No era una cosa f\u00edsica, no era una cosa que els metges poguessin diagnosticar. Era com si la seva \u00e0nima estigu\u00e9s apagada. Havia perdut la brillantor als ulls, el riure espontani, les ganes d’aixecar-se cada mat\u00ed. Cada dia era una lluita per trobar un motiu, un petit raig d’esperan\u00e7a que justifiqu\u00e9s seguir endavant. Per\u00f2 no arribava res. <\/p>\n\n\n Una tarda particularment grisa, Maria va decidir sortir al parc. No tenia un prop\u00f2sit clar, nom\u00e9s volia escapar de les quatre parets que semblaven aixafar-la. Va seure en un banc, amb el cap cot, mirant les fulles seques a terra, i es va permetre per un instant imaginar qu\u00e8 passaria si ella simplement desaparegu\u00e9s. L’estranyen? Alg\u00fa notaria que ja no hi era? <\/p>\n\n\n\n Les ll\u00e0grimes van comen\u00e7ar a caure silenciosament. No era un plor dram\u00e0tic, sin\u00f3 aquell tipus de plor contingut que t’esquin\u00e7a per dins sense fer soroll. Al voltant, el m\u00f3n seguia. Els nens corrien, els ocells cantaven, les parelles es prenien de la m\u00e0. Per\u00f2 per a Maria tot estava cobert d’un vel. Era com si el m\u00f3n fos viu, per\u00f2 ella estigu\u00e9s morta en vida. <\/p>\n\n\n\n I llavors, ho va veure.<\/p>\n\n\n\n Era un gos petit, tot just un bony de p\u00e8l brut que caminava trontollant-se entre les fulles. Ning\u00fa semblava parar-hi atenci\u00f3. No era bonic ni cridaner. M\u00e9s aviat semblava una despulla: flac, amb el pelatge embullat i brut, i un caminar que reflectia el pes d’una vida dura. Per\u00f2 hi havia alguna cosa en ell, una mena de tossuderia a la seva mirada, una espurna de vida que es negava a apagar-se malgrat la seva evident mis\u00e8ria. <\/p>\n\n\n\n El gos es va acostar lentament a Maria. De totes les persones al parc, de totes les cares m\u00e9s amables i disponibles, la va triar a ella. Ning\u00fa es va aturar a mirar-lo, ning\u00fa el va trucar, ning\u00fa va intentar espantar-lo. Per\u00f2 ell semblava saber alguna cosa que Maria encara no entenia. Es va plantar davant d’ella, quiet, amb aquells ulls foscos i profunds que semblaven cridar: \u00abS\u00f3c aqu\u00ed per a tu\u00bb<\/strong> . <\/p>\n\n\n\n Maria se’l va mirar sense saber qu\u00e8 fer. Per qu\u00e8 a ella? Per qu\u00e8 en aquell moment? Qu\u00e8 podia oferir-li a aquest \u00e9sser diminut quan ella mateixa se sentia trencada i in\u00fatil? Per\u00f2 el gos no es va moure. Nom\u00e9s la mirava, amb una paci\u00e8ncia infinita, com si sab\u00e9s que necessitava temps per comprendre. <\/p>\n\n\n\n Sense pensar-ho massa, Maria va estirar la m\u00e0. La seva pell tremolava al tocar el pelatge aspre del gos. va sentir al m\u00e9s profund del seu \u00e9sser. <\/p>\n\n\n\n Va ser un instant. Un segon en qu\u00e8 alguna cosa va canviar dins seu. Aquell gos, aquest \u00e9sser \u00abinsignificant\u00bb per a tots els altres, hi havia vist alguna cosa que ni ella mateixa podia veure. Havia reconegut el dolor, el buit, i s’havia acostat sense esperar res a canvi. <\/p>\n\n\n\n Maria no ho va poder deixar all\u00e0. El va portar a casa, improvisant un lloc perqu\u00e8 descans\u00e9s. El va alimentar, el va banyar, i en mirar-lo despr\u00e9s de treure-li tota la brut\u00edcia, va descobrir que, encara que seguia sent un gos com\u00fa, hi havia alguna cosa en ell que ho feia especial. Cosa que havia aconseguit travessar la barrera de la seva solitud. <\/p>\n\n\n\n El va anomenar Llum. Perqu\u00e8 aix\u00f2 era exactament el que havia portat a la seva vida: una llum petita enmig de la foscor. <\/p>\n\n\n\n Amb la Llum, la Maria va trobar un motiu per aixecar-se cada mat\u00ed. Les llargues caminades al parc es van convertir en moments de reflexi\u00f3, de calma. Alimentar-lo, cuidar-lo, i simplement veure’l dormir als peus del seu llit li va fer una sensaci\u00f3 que havia oblidat: la de ser necess\u00e0ria, la de tenir un prop\u00f2sit. <\/p>\n\n\n\n No \u00e9s que els seus problemes desapareguessin un dia per l’altre. Hi havia dies en qu\u00e8 el buit tornava a aguaitar, en qu\u00e8 les ll\u00e0grimes seguien caient. Per\u00f2 ara ja no estava sola. Llum sempre hi era, movent la cua, mirant-la amb aquests ulls plens de vida. A la seva companyia va trobar una pau que mai no hauria imaginat. <\/p>\n\n\n\n All\u00f2 que el m\u00f3n veia com un gos insignificant, un gos sense valor, per a Maria s’havia convertit en la seva salvaci\u00f3. La seva \u00e0ncora. El recordatori que, per petita que sigui, sempre hi ha una espurna d’esperan\u00e7a esperant per encendre’s. <\/p>\n\n\n\n La vida de Maria no es va transformar en un conte de fades. Hi va haver dies dolents, per\u00f2 ara sabia que no estava completament sola. Llum, amb la seva simplicitat i el seu amor incondicional, li havia ensenyat que fins i tot en els moments m\u00e9s foscos, una cosa tan petita com un gos de carrer es pot convertir en el far que et guia de tornada a la riba. <\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 de vegades, all\u00f2 que altres consideren insignificant, pot ser tot el que necessitem per salvar-nos. Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u2014\u2013 Com pot canviar la vida en un segon. La vida \u00e9s capritxosa, sempre plena de sorpreses, girs inesperats que ens poden portar al capdamunt o enfonsar-nos en el m\u00e9s profund de l’abisme. i es va apagar la llum… mastorrencito De vegades, aquests moments de canvi arriben sense av\u00eds previ, en formes tan petites o insignificants […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2309,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,57,56],"class_list":["post-2313","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/mariao.jpg\")
<\/figure>\n\n\nEl dia m\u00e9s fosc<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\nL’aparici\u00f3 de Llum<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\nEl canvi que ning\u00fa esperava<\/strong> . i es va apagar la llum… mastorrencito<\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\nEl raig d’esperan\u00e7a<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\nEl final de l’abisme<\/strong> . i es va apagar la llum… mas torrencito<\/h3>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"