{"id":2243,"date":"2024-11-22T06:20:06","date_gmt":"2024-11-22T06:20:06","guid":{"rendered":"https:\/\/casaruralconperrosgirona.com\/lultima-passejada-a-mas-torrencito\/"},"modified":"2024-11-22T06:20:06","modified_gmt":"2024-11-22T06:20:06","slug":"lultima-passejada-a-mas-torrencito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/lultima-passejada-a-mas-torrencito\/","title":{"rendered":"L’\u00faltima passejada a Mas Torrencito"},"content":{"rendered":"\n

Era un mat\u00ed com tantes altres a Mas Torrencito, encara que per a mi, Manuela, aquella jornada tenia una aroma diferent, com si el vent port\u00e9s un comiat silenci\u00f3s. <\/h3>\n\n

<\/p>\n\n

Aleshores no sabia el que el dia guardava, per\u00f2 sentia un batec especial en l’aire. L’\u00faltima passejada a Mas Torrencito <\/p>\n\n

A la tarda hi van arribar: uns clients habituals que ja eren gaireb\u00e9 de la fam\u00edlia. Van baixar del cotxe i, amb ells, una Golden Retriever majorcita, Cloe, que caminava a poc a poc, amb aquell pas pausat que jo tamb\u00e9 coneixia tan b\u00e9. Ens saludem amb l’alegria de sempre, per\u00f2 alguna cosa als ulls del seu hum\u00e0 em va fer aturar-me. Hi havia tristesa, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 una mena de pau, com si hagu\u00e9s pres una decisi\u00f3 dif\u00edcil per\u00f2 necess\u00e0ria. <\/p>\n\n

Cloe i jo ens vam entendre sense paraules, com fan els gossos. Ens mirem i en aquell instant vaig saber el que estava passant. Ella havia vingut a acomiadar-se. El seu hum\u00e0, amb la veu una mica fallta, li va explicar a Miguel el que passava: <\/p>\n\n

\u2014Cloe no est\u00e0 b\u00e9\u2026 El veterinari ens va dir que nom\u00e9s \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de dies. No podia deixar que el seu darrer passeig fos en un altre lloc. Aquest \u00e9s el vostre lloc, on ha estat m\u00e9s feli\u00e7. <\/p>\n\n

Miguel va assentir en silenci, amb un nus a la gola. No es van dir m\u00e9s paraules, perqu\u00e8 no feien falta. <\/p>\n

\"El<\/figure>\n

El dia perfecte<\/strong> . <\/h3>\n\n

Tot i el seu cansament, Cloe semblava tenir energies renovades. Es va estirar a la terrassa sota el sol, gaudint de la caloreta mentre els altres gossos s’acostaven a saludar-la amb respecte. Hi havia alguna cosa en ella, una dignitat serena, que imposava fins i tot els cadells m\u00e9s entremaliats. <\/p>\n\n

A la tarda, vam fer una passejada juntes. Cloe i jo caminem pels senders que tant coneix\u00edem, entre els arbres i els camps que feien olor de vida. Encara que jo s\u00f3c ja una \u00e0via, aquell dia em vaig sentir com una cadella una altra vegada, amb ganes de fer-li companyia i que sab\u00e9s que no estava sola. <\/p>\n\n

Cloe avan\u00e7ava a poc a poc, fent olor cada fulla i cada flor com si volgu\u00e9s emportar-se-les a la mem\u00f2ria. El seu hum\u00e0 caminava darrere, sense esgotar-la, deixant-la gaudir de cada pas. De tant en tant, s’ajupia per acariciar-la i xiuxiuejar-li una cosa que nom\u00e9s ella entenia. <\/p>\n\n

En tornar al Mas, Cloe es va estirar al seu rac\u00f3 favorit al costat de la xemeneia, mentre nosaltres gaud\u00edem d’un sopar delici\u00f3s. El seu hum\u00e0 la va acompanyar amb una manta suau i, encara que la seva respiraci\u00f3 era pausada, seguia observant-nos amb aquests ulls plens d’amor i de gratitud. <\/p>\n\n

La nit tranquil\u00b7la<\/strong><\/h3>\n\n

Quan va arribar la nit, Cloe es va acomodar al costat del seu hum\u00e0, mentre la resta dels gossos ens qued\u00e0vem a prop, com si form\u00e9ssim un cercle protector. No hi havia plors ni laments, nom\u00e9s una calma que semblava embolicar-ho tot. <\/p>\n\n

Ja tard, quan la casa estava en silenci, vaig sentir que alguna cosa havia canviat. Em vaig acostar a Cloe, li vaig donar una petita empenta amb el meu musell i vaig entendre que havia marxat, tranquil\u00b7la, en pau i envoltada del seu m\u00f3n. <\/p>\n\n

El seu hum\u00e0 es va despertar poc despr\u00e9s i, en adonar-se’n, la va abra\u00e7ar amb ll\u00e0grimes als ulls, per\u00f2 tamb\u00e9 amb un somriure trist. Miquel i jo \u00e9rem all\u00e0, acompanyant-lo en aquell moment tan \u00edntim. Ning\u00fa va dir res; no calia. <\/p>\n\n

El comiat<\/strong> . L’\u00faltima passejada a Mas Torrencito <\/h3>\n\n

L’endem\u00e0 vam enterrar Cloe en un rac\u00f3 especial del Mas, sota un arbre que donava l’ombra m\u00e9s fresca a l’estiu. El seu hum\u00e0 va voler deixar-li una flor groga, igual que les que sempre porto a la meva orella. Abans de marxar, em va mirar i va dir: <\/p>\n\n

\u2014Gr\u00e0cies, Manuela. Gr\u00e0cies per acompanyar-la. <\/p>\n\n

I jo, a la meva manera, li vaig respondre amb un lladruc suau i una mirada que deia: Aqu\u00ed sempre ser\u00e0 casa seva.<\/em><\/p>\n\n

De vegades penso que Cloe va tenir la sort que tots desitgem: acomiadar-se al lloc que m\u00e9s estimem, envoltada dels que ens entenen i ens volen. Aquella nit, mentre jo descansava, vaig sentir una cosa estranya, com si un xiuxiueig em truqu\u00e9s des de lluny. I, encara que encara s\u00f3c aqu\u00ed, s\u00e9 que quan arribi el meu moment, tamb\u00e9 voldr\u00e9 que sigui a Mas Torrencito, al costat de Miguel, els gossos i aquest parad\u00eds que sempre ser\u00e0 casa meva. <\/p>\n\n

L’\u00faltim ad\u00e9u<\/strong> . <\/h3>\n\n

Cloe ja no est\u00e0 f\u00edsicament, per\u00f2 crec que part d’ella segueix a cada rac\u00f3 del Mas. Cada cop que el vent mou les fulles o un raig de sol il\u00b7lumina el sender, sento la seva pres\u00e8ncia, tranquil\u00b7la i feli\u00e7. Perqu\u00e8 aqu\u00ed, entre lladrucs, rialles i amor, els comiats mai no s\u00f3n realment un ad\u00e9u. <\/p>\n\n

\n

Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n

\u2014\u2013
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Era un mat\u00ed com tantes altres a Mas Torrencito, encara que per a mi, Manuela, aquella jornada tenia una aroma diferent, com si el vent port\u00e9s un comiat silenci\u00f3s. Aleshores no sabia el que el dia guardava, per\u00f2 sentia un batec especial en l’aire. L’\u00faltima passejada a Mas Torrencito A la tarda hi van arribar: […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2239,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2243","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2243"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2243\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}