Quan va arribar diumenge i vam tornar a la ciutat, em vaig quedar adormida tot el viatge. Els meus somnis eren plens de camps oberts, rierols i l’olor de l’herba mullada. Per\u00f2 en arribar a casa, la realitat va tornar: la llitera, els horaris i, per descomptat, la corretja<\/strong> . <\/p>\n\n Dilluns al mat\u00ed, el meu amo em va despertar amb un cl\u00e0ssic: \u00abNena, a passejar ia fer pip\u00ed.\u00bb Jo no volia moure’m, encara sentia cruiximents de tant c\u00f3rrer i saltar el cap de setmana. Per\u00f2 al final, em vaig aixecar, em vaig estirar i el vaig seguir, resignada a la rutina de la ciutat. Vam baixar les escales, vam fer la volta per la poma i, com sempre, vam acabar al parc. <\/p>\n\n En arribar al pipic\u00e0, hi havia els meus amics de sempre: Rulo, una petita bola de p\u00e8l que sempre t\u00e9 energia de sobres; Fido, un pag\u00e8s tranquil per\u00f2 competitiu; i Lluna, una husky amb un esperit salvatge. Jug\u00e0vem, corr\u00edem i competiem pels millors pals. Fins que, de sobte, Rulo va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer com un boig. I jo, sense pensar-ho dues vegades, vaig anar darrere seu. <\/p>\n\n El vaig seguir pels carrers, fent ziga-zagues entre gent i fanals. Per\u00f2 Rulo era r\u00e0pid, i quan creia assolir-lo, va desapar\u00e8ixer en una cantonada. Sense adonar-me’n, em vaig allunyar m\u00e9s i m\u00e9s. El soroll dels cotxes m’espantava, els llums m’encegaven, i en adonar-me que no reconeixia res, un calfred va rec\u00f3rrer el meu cos. I a sobre, va comen\u00e7ar a ploure. <\/p>\n\n La pluja queia forta, xopant-me fins a les potes. Vaig intentar seguir el meu propi rastre, per\u00f2 l’aigua esborrava qualsevol pista. Els carrers semblaven gegants, els cotxes passaven rugint i la gent no em parava atenci\u00f3. Per primera vegada, vaig sentir el que era estar completament sola. <\/p>\n\n Em vaig refugiar sota un banc, tremolant. En aquell moment, el rugit d’un tro va fer que deix\u00e9s anar un petit lladruc de por. Per\u00f2 llavors, vaig sentir un altre lladruc, aquesta vegada greu i autoritari. Vaig aixecar les orelles i vaig veure, a l’altra banda del carrer, un d\u00e0lmata de taques perfectes que em mirava fixament. Va caminar cap a mi, amb una calma que contrastava amb la tempesta. <\/p>\n\n \u2014Est\u00e0s perduda? \u2014va preguntar amb una veu seriosa. El d\u00e0lmata, que despr\u00e9s vaig saber es deia Tiza<\/strong> , es va asseure al meu costat. Era un gos de carrer, per\u00f2 tenia una dignitat que imposava respecte. <\/p>\n\n \u2014No et preocupis, petita. Trobarem el cam\u00ed. Per\u00f2 primer necessites assecar-te una mica. Vine amb mi. <\/p>\n Guix em va portar per carrerons fins a un lloc que semblava el seu refugi. All\u00e0, sota una vella teulada, hi havia altres gossos. Un llebrer flac i elegant anomenat Rayo<\/strong> i una gosseta salsitxa plena d’energia anomenada Nina<\/strong> . Ells tamb\u00e9 eren de carrer, per\u00f2 semblaven formar una petita fam\u00edlia. <\/p>\n\n \u2014Pobreta, est\u00e0 xopa \u2014va dir la Nina mentre s’acostava amb un vell tros de manta que feien servir per dormir. Mentre la pluja seguia caient, vam compartir hist\u00f2ries. Els vaig parlar de Mas Torrencito, dels seus camps sense fi i del rierol on podia saltar sense que ning\u00fa em reny\u00e9s. Els vaig parlar de Mastitwo i de com, en aquell lloc, semblava que els gossos i els humans \u00e9rem completament feli\u00e7os. <\/p>\n\n \u2014Deu ser un parad\u00eds \u2014va dir la Nina, sospirant\u2014. Aqu\u00ed a la ciutat, hi ha massa cotxes, massa perills. <\/p>\n\n Quan la pluja va cessar, Tiza es va posar dret amb decisi\u00f3. Vaig intentar descriure el meu barri: un parc gran, una font amb nens jugant i fanals amb forma de globus. Els meus nous amics em van escortar per carrers i avingudes, olorant l’aire a la recerca de qualsevol pista. Camin\u00e0vem en grup, i encara que seguia tenint por, sentia que no estava sola. <\/p>\n\n Despr\u00e9s d’hores de cerca, una aroma familiar em va colpejar: croquetes<\/strong> . Era l’olor del meu menjar, aquell que nom\u00e9s tenen les croquetes que em serveixen a casa. Les meves potes van reaccionar abans que la meva ment, i vaig c\u00f3rrer com una boja cap a l’aroma. <\/p>\n\n I all\u00e0 estaven: els meus amos, xops i amb cares de preocupaci\u00f3, trucant el meu nom.<\/p>\n\n \u2014Nena! \u2014va cridar el meu amo en veure’m\u2014. Ets aqu\u00ed! <\/p>\n\n Vaig c\u00f3rrer cap a ells, saltant als bra\u00e7os, llepant-los les mans i la cara. La felicitat als seus ulls va fer que la meva cua no deix\u00e9s de moure’s. Els meus amics, Guix, Nina i Rayo, observaven des de lluny, i quan els lladre per agrair-los, van desapar\u00e8ixer entre les ombres com a herois silenciosos. <\/p>\n\n Aquella nit, mentre dormia al meu llitet, vaig pensar en tot el que havia apr\u00e8s. La ciutat \u00e9s un lloc ple de perills, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha cors nobles com els meus nous amics. No obstant, res no es compara amb la llibertat i la felicitat que vaig sentir a Mas Torrencito<\/strong> . <\/p>\n\n Aqu\u00ed, no hi ha cotxes ni corretja, nom\u00e9s jocs, aventures i amor. \u00c9s un lloc on nosaltres, els gossos, i els nostres amos podem ser feli\u00e7os, lliures de preocupacions. Per fi vaig entendre per qu\u00e8 la meva fam\u00edlia tamb\u00e9 semblava tan feli\u00e7 all\u00e0. En aquest rac\u00f3 especial, tots oblidem el soroll i el caos de la ciutat. <\/p>\n\n Des de llavors, cada cop que veig el meu amo planejar un viatge, espero que digui aquestes dues paraules m\u00e0giques: Mas Torrencito<\/strong> . Perqu\u00e8 en aquest parad\u00eds no nom\u00e9s rotllana, salt i joc\u2026 tamb\u00e9 aprenc qu\u00e8 significa la veritable llibertat. <\/p>\n\n \u2014\u2013 I \u00e9s que va ser del pitjor que m’ha passat mai. De veritat, mira que m’han passat coses a la meva vida gossada, per\u00f2 aquesta la recordo com si fos ahir. Jo, petiteta, tot just un any complert, amb la meva energia desbordant, no sabia que aquell dia canviaria la meva manera de veure el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2207,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nLa rutina interrompuda<\/h3>\n\n
La pluja de la por. El dia que em vaig perdre\u2026 <\/h3>\n\n
\u2014S\u00ed\u2026 No s\u00e9 com tornar a casa \u2014vaig dir intentant no plorar.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/perdidos.jpg\")
<\/figure>\nEl cau secret<\/h3>\n\n
\u2014Jo no vull molestar\u2026 Nom\u00e9s vull trobar casa meva \u2014vaig dir-los amb un fil de veu.
\u2014Aix\u00f2 farem \u2014va respondre Rayo, amb una veu suau per\u00f2 confiada\u2014. Per\u00f2 primer cal descansar. <\/p>\n\nLa cerca de la llar. El dia que em vaig perdre\u2026 <\/h3>\n\n
\u2014Vinga. Si recordes alguna cosa de casa teva, explica’ns. <\/p>\n\nLa moralitat<\/h3>\n\n
\n
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"