Ho recordo com si hagu\u00e9s passat ahir. \u00c9s d’aquelles coses que no s’esborren, com aquesta olor que es queda impregnada a la mem\u00f2ria. Els falsos clients de Mas Torrencito <\/p>\n\n
Per mi, aquesta aroma male\u00efda \u00e9s la de l’an\u00eds. Tant se val si \u00e9s un past\u00eds, un licor o una miserable galeta. Ho oloro i, immediatament, zas!, em teletransporto a aquella borratxera \u00e8pica de quan tenia 15 anys. Una melopea llegend\u00e0ria a base de sol, ombres i an\u00eds que, des de llavors, vaig prometre mai m\u00e9s repetir. Nom\u00e9s pensar-hi em fa arcades. No us passa res aix\u00ed?! No amb l’an\u00eds, \u00e9s clar, per\u00f2 amb alguna cosa que us destrossa nom\u00e9s recordar-ho. Doncs aix\u00f2 que us explicar\u00e9 \u00e9s una cosa semblant, per\u00f2 sense l’an\u00eds. Encara que amb un parell de glops, la cosa hauria estat m\u00e9s suportable, us ho asseguro. <\/p>\n\n
Era un divendres qualsevol, un d’aquells matins tranquils a Mas Torrencito, on mai no passa res si no \u00e9s perqu\u00e8 alg\u00fa ve expressament. Aqu\u00ed no cau de pas, i si vens, \u00e9s perqu\u00e8 t’interessa o perqu\u00e8 t’has perdut de manera espectacular. Doncs b\u00e9, sona el tel\u00e8fon. Una parella em diu que est\u00e0 \u201cper la zona\u201d i que vol veure la casa. Primera bandera vermella. Ning\u00fa est\u00e0 \u201cper la zona\u201d. Aqu\u00ed ni els ocells no s’acosten per casualitat. <\/p>\n\n
Els dono el codi i apareix la parella. Joan i Maria, es presenten. Ell, uns 40 anys i pinta de comercial de baratijas. Ella, cara d’haver fet olor una mica estrany, per\u00f2 encara sense saber que eren els meus gossos. Pels gestos que feien, ja m’imaginava que el rotllo gos no els anava gaire, per\u00f2 mira, si no t’agraden els gossos, qu\u00e8 fas en una casa on hi ha m\u00e9s p\u00e8ls que rajoles? <\/p>\n\n
\u2013 Us agraden els gossos? \u2013 els pregunto, aix\u00ed, sense anest\u00e8sia. <\/p>\n\n
\u2013 B\u00e9, a mi no em disgusten, ia Maria\u2026 una mica menys.<\/p>\n\n
Una mica menys.<\/strong> Ja em queien b\u00e9. Per\u00f2 vinga, els ensenyo el bar, un parell d’habitacions, les instal\u00b7lacions, mentre ells miraven tot com si estiguessin buscant alguna cosa. Una cosa dolenta? Alguna cosa il\u00b7legal? Jo, que s\u00f3c m\u00e9s desconfiat que un gat en una caixa tancada, envio un missatge r\u00e0pid al Josep, el meu ve\u00ed i ajudant ocasional. \u00abAvui queda’t a casa\u00bb. Alguna cosa no quadrava. <\/p>\n\n Aleshores Joan, amb aire d’inspector d’hisenda vingut a menys, comen\u00e7a a fer preguntes rares.<\/p>\n\n \u2013 Aix\u00f2 \u00e9s gran, necessitar\u00e0s ajuda, no?<\/p>\n\n \u2013 S\u00ed, \u00e9s clar. Una noia 8 hores, una altra 4, i manteniment el porta una empresa \u2013li deixo anar, com qui parla del temps. <\/p>\n\n Per\u00f2 l’oncle, ni curt ni mandr\u00f3s, treu un carnet. D’aquells que semblen de l’FBI per\u00f2 que en realitat s\u00f3n de \u201cfuncionari p\u00fablic de tercera\u201d. Aqu\u00ed ja em comen\u00e7a a bullir la sang. <\/p>\n\n \u2013 Truqui a la noia, si us plau \u2013 em diu, posant-se seri\u00f3s.<\/p>\n\n \u2013 \u00c9s clar, \u00e9s clar. MARIBEEEEEL! \u2013 crido des de la finestra, com si estigu\u00e9s invocant un esperit. <\/p>\n\n Ells es queden petrificats. Suposo que no esperaven que jo an\u00e9s a cridar com si estigu\u00e9s trucant a les cabres. En aix\u00f2 apareix la Maribel, la meva salvadora i m\u00e0rtir involunt\u00e0ria del mat\u00ed. <\/p>\n\n \u2013 Qu\u00e8 passa, cap? \u2013 pregunta, traient el cap. <\/p>\n\n \u2013 Baixa, que aquests senyors et volen fer unes preguntes.<\/p>\n\n Mentre baixa, els gossos decideixen animar l?espectacle. Masto, amb un pedrolo tot bavat a la boca, el deixa caure a la cadira de Maria. Maky, mentrestant, decideix inspeccionar-los el darrere com si fossin part del seu nou projecte de recerca. <\/p>\n\n \u2013 Per\u00f2\u2026 \u00bf qu\u00e8 fa aquest gos? \u2013 pregunta Maria, horroritzada. <\/p>\n\n \u2013 Doncs vol que li llencis la pedra. \u00c9s aix\u00ed d?insistent. Si no ho fas, no et deixar\u00e0 tranquil\u00b7la \u2013 responc, divertit. <\/p>\n\n Mast borda. Ella es nega. I Masto borda m\u00e9s. El company de Maria, mentrestant, es parteix de riure. Jo tamb\u00e9, per\u00f2 intento dissimular-ho. Finalment, la Maribel arriba, i el Joan li demana el seu DNI. Ho anota, li fa una foto i comen\u00e7a a interrogar-la com si fos un cap\u00edtol de \u00abCSI: La Bisbal\u00bb. <\/p>\n\n \u2013 Quin \u00e9s el vostre horari?<\/p>\n\n \u2013 De 8 a 1 \u2013 respon ella, amb la calma de qui ha vist coses pitjors.<\/p>\n\n \u2013 I l’altra noia?<\/p>\n\n \u2013 No ho s\u00e9. Suposo que estar\u00e0 a casa seva. Voleu que us porti la n\u00f2mina? \u2013 afegeixo jo, com si li estigu\u00e9s oferint un carajillo. <\/p>\n\n \u2013 S\u00ed, si us plau.<\/p>\n\n Pujo, busco el document i els el reenvio per correu. Tot molt professional. Per\u00f2, \u00e9s clar, no podien marxar sense m\u00e9s ni m\u00e9s. Joan es gira cap a mi, ja amb to de dolent barat de pel\u00b7l\u00edcula de sobretaula: <\/p>\n\n \u2013 El vostre DNI, si us plau.<\/p>\n\n \u2013 El meu DNI? Ah, s\u00ed, \u00e9s clar\u2026 b\u00e9, est\u00e0 caducat. <\/p>\n\n Error. El que per a mi era un detall sense import\u00e0ncia, per a ell va ser com trobar la pe\u00e7a clau del cas del segle. <\/p>\n\n Mentrestant, Maria seguia barallant amb Masto, que no deixava de demanar-li la pedra i ensumar-lo. \u00abTraieu-me a aquestes bestioles!\u00bb<\/strong> , cridava, desesperada. Per\u00f2 aqu\u00ed va venir el miracle. Per primera vegada en anys, vaig fer petar els dits i els gossos em van fer cas. Es van asseure! Jo no sabia si riure o plorar de l’emoci\u00f3. <\/p>\n\n Finalment, amb un \u00abbon dia\u00bb mal dissimulat, se’n van anar. I jo, ni curt ni mandr\u00f3s, vaig trucar a tots els meus col\u00b7legues per advertir-los que els vampirs eren a la zona. <\/p>\n\n Perqu\u00e8 veurem\u2026 de deb\u00f2 han de venir a un negoci petit, on saben que tot est\u00e0 en regla, a buscar qu\u00e8? No tenen res millor que fer? I a sobre mentir per entrar-hi? Mana nassos! <\/p>\n\n Aix\u00f2 s\u00ed, mai m\u00e9s no van tornar. Per\u00f2 cada vegada que faig olor d’an\u00eds, me’n recordo d’aquesta hist\u00f2ria\u2026 i del pedrolo de Masto. I ric, perqu\u00e8 hi ha coses que nom\u00e9s poden passar aqu\u00ed, a Mas Torrencito. <\/p>\n\n <\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Ho recordo com si hagu\u00e9s passat ahir. \u00c9s d’aquelles coses que no s’esborren, com aquesta olor que es queda impregnada a la mem\u00f2ria. Els falsos clients de Mas Torrencito Per mi, aquesta aroma male\u00efda \u00e9s la de l’an\u00eds. Tant se val si \u00e9s un past\u00eds, un licor o una miserable galeta. Ho oloro i, immediatament, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2148,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,49,43,56],"class_list":["post-2154","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismoruralconperros","tag-tursmeambgossos","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\nPrimeres ordres.. Els falsos clients de Mas Torrencito<\/h4>\n\n
Masto i Maky a la seva… Els falsos clients de Mas Torrencito <\/h4>\n\n
\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"