Era una tarda grisa, d’aquelles que semblen arrossegar una tristesa inexplicable. El cel, encapotat per n\u00favols pesants, reflectia el pes al meu cor. Cadells abandonats a la Nacional II <\/p>\n\n
Tornava a Mas Torrencito per la Nacional II, just a l’al\u00e7ada d’Orriols, quan alguna cosa va cridar la meva atenci\u00f3. A un costat de la carretera, vaig veure una capsa, gaireb\u00e9 perceptible entre els arbustos que l’envoltaven. Alguna cosa a dins es movia, i de sobte, vaig veure una petita figura que saltava des del seu interior i comen\u00e7ava a creuar la carretera. <\/p>\n\n
L’instint em va fer frenar en sec, el grinyol dels pneum\u00e0tics va omplir l’aire mentre activava els llums d’emerg\u00e8ncia. El meu cor bategava accelerat, per\u00f2 no per l’ensurt, sin\u00f3 per all\u00f2 que els meus ulls no volien acceptar. Vaig baixar del cotxe i, en acostar-me, el vaig veure: un diminut gosset, tot just un mes de vida, tremolant, vulnerable i completament desorientat. <\/p>\n\n
Em vaig acostar m\u00e9s a la caixa, amb una barreja de temor i compassi\u00f3, esperant el pitjor. En mirar a dins, vaig sentir un nus a la gola que em va fer aturar l’al\u00e8. Hi havia vuit gossets m\u00e9s. Tres d’ells, imm\u00f2bils, semblaven haver perdut la batalla abans de comen\u00e7ar a viure-la. Els altres cinc estaven amuntegats, amb els ullets encara tancats, tot just movent-se, massa joves per entendre la crueltat del que els estava passant. <\/p>\n\n
Darrere meu, altres cotxes van comen\u00e7ar a aturar-se. La gent sortia dels seus vehicles, atreta per l’escena punyent. Vaig sentir veus plenes de r\u00e0bia i tristesa. \u00abCom pot alg\u00fa ser tan cruel?\u00bb, va dir una dona amb els ulls plens de ll\u00e0grimes. \u00abCal ser una mala persona per fer una cosa aix\u00ed\u00bb, murmurava un home amb les mans al cap, caminant d’una banda a l’altra, incapa\u00e7 de contenir la seva frustraci\u00f3. <\/p>\n\n
Les paraules ressonaven a l’aire, com a ecos d’una indignaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Tots miraven aquells petits \u00e9ssers indefensos, aquells cadells que no havien de ser mai all\u00e0, abandonats en una carretera on el dest\u00ed ja semblava segellat per a alguns. <\/p>\n\n
En aquell moment, hi van arribar uns agents rurals. Amb rostres seriosos, per\u00f2 plens de compassi\u00f3, van dir que es farien c\u00e0rrec dels gossets. Els van recollir amb compte, per\u00f2 en els gestos es notava el pes d’una rutina dolorosa. No era la primera vegada que veien una cosa aix\u00ed, per\u00f2 mai no deixava de ser devastador. <\/p>\n\n
Mentre els agents carregaven els petits al seu vehicle, vaig sentir una profunda impot\u00e8ncia. Com \u00e9s possible que alg\u00fa pogu\u00e9s deixar aquestes criatures tan fr\u00e0gils en un lloc tan cruel, on no tenien ni una oportunitat m\u00ednima de sobreviure? <\/p>\n\n
La reflexi\u00f3 em va envair de manera aclaparadora. Cal ser una persona sense \u00e0nima, sense cap dec\u00e8ncia, per prendre aquests cadells i deixar-los a la cuneta d’una carretera, condemnant-los a una destinaci\u00f3 tan cruel. Sense compassi\u00f3, sense remordiment, nom\u00e9s indifer\u00e8ncia. Com si les seves petites vides no valguessin res. <\/p>\n\n
Vaig mirar cap a l’horitz\u00f3, on el cel seguia fosc, i vaig pensar en la ironia de la situaci\u00f3. Nom\u00e9s puc esperar que, qui hagi com\u00e8s aquest acte tan despietat, algun dia rebi la mateixa indifer\u00e8ncia, la mateixa crueltat de qu\u00e8 ara es feia c\u00f2mplice. Que la vida, d’alguna manera, li torni all\u00f2 que ha sembrat, com un mirall implacable. <\/p>\n\n
Perqu\u00e8, al final del dia, el patiment que vam causar t\u00e9 una manera de tornar. I en aquest retorn no hi haur\u00e0 escapat\u00f2ria. <\/p>\n\n
Feli\u00e7 dimarts a tothom!<\/strong> \ud83d\ude0a<\/p>\n\n \u2014\u2013 Era una tarda grisa, d’aquelles que semblen arrossegar una tristesa inexplicable. El cel, encapotat per n\u00favols pesants, reflectia el pes al meu cor. Cadells abandonats a la Nacional II Tornava a Mas Torrencito per la Nacional II, just a l’al\u00e7ada d’Orriols, quan alguna cosa va cridar la meva atenci\u00f3. A un costat de la carretera, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4748,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-1765","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
Si voleu podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, \u2026 a www.mastorrencito.com<\/a> o llegir m\u00e9s hist\u00f2ria fes clic aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"